Taules de debat: economia social i finances ètiques

CRÒNICA TAULA DE DEBAT FINANCES ÈTIQUES, dijous 6 de març
Després que la setmana anterior es parlés d’Economia Social, el passat dijous la proposta de debat se centra en les Finances Ètiques, un instrument necessari per poder finançar adequadament propostes alternatives.
En un debat amb bona assistència, on destacà la presència de públic jove entre públic de mitjana edat, la taula -moderada per Enric Castro- va presentar tres experiències en Finances Ètiques a través dels ponents: Ramon Pascual d’Oikocredit, Conxita Gutiérrez i Joan Pera de Coop 57,  i Helga Rovira de Fiare
Totes elles treballen per una intervenció econòmica favorable als interessos de la majoria i de cara a un desenvolupament més just i més solidari. Cadascun dels ponents va presentar la seva manera d’entendre les finances ètiques i la missió de la seva entitat. Així, Oikocredit se centra principalment en el finançament de projectes de cooperació mentre que Coop 57 pretén reforçar el teixit econòmic local finançant petites iniciatives d’empresa i experiències cooperatives. Per la seva banda Fiare té les caraterístiques operatives d’una banca -de més gran abast- i preveu tenir a punt per a aquest any tota l’operativa pròpia d’una banca més enllà dels seus associats (que l’han impulsada). Totes aquestes experiències tenen en comú el treball en xarxa i la interconnexió entre elles, a més del tipus de projectes que financen el seu funcionament es basa en la participació en la presa de decisions del socis que en tenen el control, a diferència de la banca tradicional en mans de les oligarquies financeres. 
En el torn de paraules va haver nombroses intervencions. Sobre tot demanant concreció en la pràctica sobre aspectes referits a la manera d’associar-se o la rendibilitat. També, i en clau més d’anàlisi interna, sobre els efectes que podria tenir en l’entitat el fet de treballar en el marc de les finances ètiques i ressaltant l’aplicabilitat dels instruments que avui dia aquestes entitats ja poden posar a l’abast del món associatiu. 
tauladebat3 taules debat tauladebat3 comunicació 040

CRÒNICA TAULA DE DEBAT ECONOMIA SOCIAL, dijous 27 de febrer.
El passat dijous, 27 de febrer, es va celebrar la segona de les ‘Taules per al Debat’ prèvies al I Congrés de l’entitat Ger. En aquesta taula, sota el nom d’Economia Social, es tractaren alternatives diverses a l’economia tradicional amb un accent molt marcat en el benefici social, en comptes del benefici del capital.
De la mà de la moderadora, Rocio Gutiérrez de Sinèrgia Garraf, els ponents van anar presentant les propostes de les seves respectives entitats. La taula comptà amb la presència de Jordi Garcia Jané (Xarxa d’Economia Solidària), Carles Riera (CIEMEN), Elisenda Vegué (Cooperativa Etcs) i Antoni Carreño (Garraf Coopera).
Destaquem del debat que va ser molt viu i participatiu però, sobretot, el nivell de les propostes. Pel que fa al marc general, es va insistir en la necessitat d’un canvi de paradigma econòmic i social. L’actual crisi econòmica va molt més enllà d’una crisi financera i, més que plantejar-nos una recuperació econòmica que ens retorni al mateix punt de partida, les propostes s’encaminaven més a la necessitat d’un canvi de mentalitat col·lectiva. Es planteja l’economia social com un instrument d’empoderament, la possibilitat que puguem incidir cadascú de nosaltres en canvis que ens portin cap a un nou sistema de relacions econòmiques més justes, equitatives i ètiques.  L’altra aspecte rellevant fou la gran quantitat de propostes que s’anaven centrant en l’àmbit local i de la pròpia entitat a partir de l’exposició dels ponents. Així, l’economia social es veia com un instrument de promoció econòmica, més enllà  -que també- de la lluita contra l’exclusió social i l’atur. Es proposaven mesures concretes com la contractació d’energia a cooperatives enlloc de les companyies elèctriques tradicionals o impulsar una associació d’aturats local.
També va haver propostes de millora interna de l’entitat, tant a nivell de gestió com d’impuls d’un rol més actiu com agent promotor de canvi social. Igualment, es van formular reptes que anaven més enllà de l’àmbit estricte de l’entitat com l’impuls d’un pacte local per a l’ocupació que hauria d’implicar altres agents socials i entitats i -necessàriament- les institucions. En aquesta línia s’insistí en prendre l’economia social i cooperativa com una oportunitat de desenvolupament i un eix de treball prioritari. També es van proposar actuacions concretes en aquest sentit com la demanda que les administracions públiques prioritzin la contractació d’entitats de l’economia social,  o que usin els serveis de cooperatives de subministrament energètic o d’altres béns bàsics. 
 
Aquesta entrada ha esta publicada en actes de lluita i compromís. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *