Reviurem en Lluís

Quan hem sabut la notícia, sempre és dolenta, ens ha posat contra la paret una sensació de tristesa, dolorosa, de mala llet. Però a la vegada recordem i llavors un somriure tímid i contradictori comença a fer-nos reviure les coses compartides amb en Lluís.

Des de l’Esplai, les colònies, les tardes de futbol, els carnavals, les festes inclusives i tot una llarga llista de vivències compartides amb en Lluís i molts altres infants i joves.

En Lluís -de la mà de la Margarita, en Toni i l’Adrià, la seva família- ens van ensenyar a afrontar reptes. Perquè en Lluís era un repte, no per ell mateix sinó per nosaltres com a comunitat. El repte que teníem i tenim (i amb els anys la immutable convicció) d’afrontar la nostra pròpia diversitat, de ser inclusius de la diferència i d’allò que no és normatiu.
I acompanyant-lo amunt i avall i veient-lo créixer nosaltres vam créixer molt més. I ens vam adonar que som nosaltres el que no sabem, els que n’hem d’aprendre constantment, els que hem de canviar.

Lluís, des de casa teva sempre han defensat una societat millor, una societat per a tothom i nosaltres ens sentim còmplices d’aquesta lluita i creiem que viure al teu costat ens l’ha omplert de sentit. Continuarem insistint, continuarem lluitant.