Entitat cultural i esportiva GER

Setmanes abans reunions, nervis, molta feina i ganes que arribi el gran dia. Pedro Javier Gonzalez al bar. Ja ens havien avisat que era un crack però alguns no el coneixíem. I efectivament, comença a sonar la guitarra i es fa el silenci. No hi havia millor manera de començar el dia.

Sortim al carrer i allà ens espera Transadèlica, la seva música i la seva festa. Ells s’ho passen bé a dalt de l’escenari, es nota, i nosaltres gaudim com mai ballant amb la seva música. Sembla mentida, només són quarts de dues del migdia i el carrer del pi comença a omplir-se d’amics de Ribes i d’arreu. Abraçades, retrobaments i molt bon ambient. Comença En Belda i els Badabadoc i en Marimon, bons musics i bons amics. Fa molta calor i el sol pica com mai així que trèiem uns para-sols i ja ningú pot aturar la festa.

Arriba l’hora de dinar, s’han acabat els tiquets, hi ha més gent de la que esperàvem. Dinem al palmerar, quatre paraules d’agraïment i obrim els regals de Sitges i Valls. És l’hora del brindis, comença la tarda.

Són les quatre de la tarda, hora de la migdiada però al ger toquen els Pirat’s i El Palmerar és ple de gent disposada a passar-ho bé. Comencem a moure els malucs i amb Rumba el bar vivim una nit de Sant Joan un 12 de maig a les 6 de la tarda. Increïble! La festa ja no para, és l’hora de Filibusters i Calima amb la col.laboració de Dani Macaco, i cada vegada som més.

Abans de sopar arriba la Banda Patilla, asseguraven festa i així va ser. Baixant pel carrer del pi, ocupen els carrer de ribes, difícil d’explicar, eufòria col·lectiva.

Comença a fer-se fosc, arriba l’hora de sopar i veiem cares noves, són els que arriben pel concert de la nit. La gent quan arriba mira el cartells de l’entrada, nostàlgia i alegria. Amb el hip-hop d’en Quiman i el Nota comença la festa a la nau. Esta ple de gom a gom. Eina, Bugies i Insershow ho donen tot d’alt de l’escenari i els de baix recordem les millors nits quan tots erem més joves i gaudim com mai d’aquest moment.

L’endemà a la tarda cal netejar.  Netejar sempre fa mandra, sobretot desprès d’anar a dormir tant tard però avui és diferent. És diumenge però l’eufòria encara dura, convençuts com mai que seguim i seguirem. Gràcies per ser-hi!

més fotos aquí