La Lucía Serralta ens explica que… “Aquesta és la primera exposició en què mostro el meu recorregut amb la poesia collage en els darrers cinc anys. L’espectador pot mirar per l’ull del pany per veure els paisatges del meu subconscient. La meva obra et mira. Reflecteix el misteri que ens uneix. Et mostra indicis dels meus somnis. Et xiuxiueja paraules a l’orella…”
