EXPLICA DANSA CONFERÈNCIA BALLADA

Ballarí i explicador: Toni Jodar
Gestió i codirecció: Beatriu Daniel

Toni Jodar, un dels ballarins representatius de la dansa contemporània, proposa una manera singular d’explicar la història de la dansa.
Il·lustra, amb el seu propi cos, el pas del temps de la dansa i utilitza la seva experiència i humor per fer que sigui una “performance pedagògica”, una lectura creativa i amena que mostra les tendències actuals de la dansa i el moviment.

L’explicació passa pels referents de la dansa i dels moviments que han
sacsejat els cossos al costat dels esdeveniments que han modificat el
nostre món. Un canvi de paradigma on multitud de tendències contribueixen a la fusió i a l’experimentació de noves formes, així com a la relectura de les tradicions.

#conferenciaballada #dansacontemporania #explicadorsdansa #tendenciesactuals

CENDRA-DIAMANTS I DEESSES

CONFLUÈNCIES vaivé – dansa comunitària “Dones dansaires”

Interpretació: mares del SIS de Ribes i les Roquetes
Direcció: Vanesa Sandín Mendo

Aquest treball es construeix a partir d’un laboratori d’apoderament amb un grup de dones poderoses a través de la dansa, el moviment i l’holisme que exploren les transformacions i la resiliència femenina en el seu dia a dia. Dones que carreguen, que sobrecarreguen, que ploren, que expressen i que muten de la duresa a la vulnerabilitat sàvia; la que es permet cuidar, abrigallar i delegar sense perdre la seva força, els seus somnis i la seva identitat. L’objectiu d’aquesta posada en escena és la reafirmació de la seva existència desplegant i reivindicant a través de la dansa, enfront d’un públic, sense oblidar que el procés ha estat el veritablement revelador.
L’estil de Vanesa Sandín en les seves creacions es defineix com un moviment intrínsecament connectat al moviment, la dansa, el gest i als moviments vitals de la vida, desenvolupant un llenguatge propi d’història, biografia i corporalitat on la narrativa sorgeix des del contacte del cos a cos. Dirigeix des del 2009 solos, duos i peces grupals amb col·lectius diversos, sempre buscant la singularitat de qui té davant, guiant en la tasca de posar paraula i moviment a tot allò que el dia a dia oblida o enfada.

HEM DE PARLAR

Cia Vero Cendoya
Direcció i coreografia: Vero Cendoya
Interpretació: Linn Johansson, Jem Prenafeta i Hansel Nezza

Composició musical: Adele Madau
Fotografia: Sílvia Poch
Producció: Lídia Serrat
Administració: Joan Fabregat
Management: Jaume Prenafeta

HEM DE PARLAR és una peça de dansa / teatre de carrer que parla de les relacions familiars i els seus conflictes. En aquest projecte treballen els ballarins Linn Johansson i Hans Nezza, juntament amb Jem Prenafeta, jove intèrpret amb Síndrome de Down. La peça gira al voltant dels conflictes familiars, els conflictes de parella i de convivència familiar amb un adolescent. Tot això amb una banda sonora, creada per l’habitual col·laboradora de la companyia Adele Madau, formada per diferents diàlegs cinematogràfics que seran portats al moviment per diferents vies.

DARRERA CAMPANADA

Cia Consciente(mente)
Interpretació: Naiara Fernández, Mario Guerra, Iris Martínez, Laia Pascual, Héctor Ruiz, Andrea Sánchez, Oscar Sala, Nicolás Sierra

La societat ens atrapa en unes idees que restringeixen la nostra expressió de la pèrdua. No obstant això, cada individu té el poder de transgredir el dogma i trobar el seu camí. Tots miraran, ningú sabrà, en tots és present i el temps és la seva única diferència. Llavors, per què viure d’esquena a ella? Mort i vida.

OBLIVION

Cia Sílvia Batet
Direcció: Sílvia Batet
Interpretació: Anna Cirera, Agnès Balfegó, Raquel Romero, Anna Serra, Pere Seda

Música: Sergi Puig
Vestuari: Marta Mas Soldevila
Confecció faldilles: Anna Whirling
Producció: Muntsa Roca
Mirada externa: Anna Rubirola
Vídeo i fotografia: Mila Ércoli

OBLIVION és una paraula que en anglès significa oblit, amnistia o perdó; és un lloc de transformació, situat entre el dol i el buit, entre el record i el no-res. OBLIVION podria ser una imatge del purgatori clàssic, tal com ho descriu Dante a La Divina Comèdia: el lloc de transició per antonomàsia, condicionat per l’idea del cercle, per l’etern vagar dels cossos per l’espai; com si en el fet de desplaçar-se constantment a través de l’espai hi hagués en últim terme un deixar anar, una renúncia a tot allò que ens lliga al patiment: records, desitjos, identitat. Vagar, “vacare” en llatí, vol dir vagabundejar, surar, errar; però també “estar buits”. OBLIVION és un camí que es cada vegada més fàcil de recórrer, una dansa d’entropia creixent. Al cap i a la fi, el més enllà i l’oblit podrien ser una mateixa cosa.

ANATOMIA D’UNA BANYERA

Cia Íria Llena Gasol (Barcelona)
Direcció, concepte i interpretació: Íria Llena Gasol.
Estètica i escenografia inspirades en el llibre “Anatomía de una bañera” de JÚLIA PERÓ.
Text: “Ballar de parlar”: Júlia Peró

Dramatúrgia: Maria Salarich.
Composició sonora: Kuoka Productions
Disseny visuals i grafismes: Jordi Siscart Ribes.

Com es sent una veu sota l’aigua? Pots entendre què et diu? La banyera és l’espai de creació on experimentem amb els sentits i emmudim la paraula, que tantes vegades ens confón i porta a malentesos. Podríem dir que les paraules se les emporta l’aigua? Mitjançant el moviment, les
vibracions i la llengua de signes us proposo escoltar a través de la pell i la mirada. Moviments, gestos i signes ubicats en l’espai, reemplacen aquí i ara l’aigua. Sense ells només hi hauria silencis incòmodes, ara hi ha 230 litres de comunicació.
Obra d’arts escèniques accessible per a un públic amb sordesa, on el format de l’obra té un abast que incentiva i invita l’integració d’un col·lectiu social, en aquest cas, persones sordes, a fi de tenir una major participació a l’escena cultural. Compartint així el mateix espai públic oient i públic sord.

AIURRI

Cia Aukeran Dantza Konpainia (Bilbao)

Direcció: Edu Muruamendiaraz
Dantzaris: Ane Etxeberria, Nahikari Sanchez, Uxue Sanchez. Ane Anza, Nora Muro, Laida Egaña, Danel Serrano, Unai Iraola
Producció: Eli Alberdi, Aitor Narbaiza

La dansa és moviment. Moure és bàsicament moure un cos. Quan et mous, tot dins del teu cos es mou amb ell: somnis, pors, dolors i esperances. El cos necessita obrir-se per moure’s: estar obert per iniciar el moviment, estar obert per rebre el moviment. El mateix proposa al públic la companyia de dansa Aukeran amb aquest espectacle: un exercici dobertura al moviment. Obre la teva ment, obre la teva curiositat, obre el teu cos. Que és ser dantzari, si no és, en essència moure’s: atrevir-se a canviar el cos de lloc i descobrir en aquest nou destí la llar que cada cos és.

SABORS D’UNA VIDA DANSADA

Direcció: Vanesa Sandín Mendo
Interpretació: residents El Redós

CONFLUÈNCIES dansa comunitària “La Teixidora d’Històries”

SABORS D’UNA VIDA DANSADA ens convida a explorar la connexió entre la gastronomia i la dansa, entre les receptes i el moviment, entre els records entorn dels fogons i la coreografia.
Un grup de dansaires residents del Redós es submergeix, en el sentir com part de la nostra identitat ha estat creada a través de la cuina i de les receptes que, generació rere generació, han anat creant la pròpia essència i història de cada persona.
Olors, sabors i sons ens transporten a moviments immersius, estancats i vigorosos generats a la cuina i que, dia a dia, la nostra gent gran ens van regalar a través del menjar.
Posen en qüestió el ritme i el menjar contemporani que borbolla de celeritat i fusió, marcat pel ritme de les estacions i cuinat a foc lent, omplint cada plat d’amor, complicitat i secrets.
Vanesa Sandín amb aquest treball que fa amb la gent gran del Redós, posa en valor el pòsit de la memòria i experiència vital de cadascun d’ells. Les seves creacions es defineixen com un moviment intrínsecament connectat al moviment, la dansa, el gest i als moviments vitals de la vida, desenvolupant un llenguatge propi d’història, identitat, biografia i corporalitat on la narrativa sorgeix des del contacte del cos a cos.

Passeig per la instal·lació interactiva SABORS D’UNA VIDA

Producció: Vanesa Sandín Mendo
Fotos: Montse Colomé

Aquesta instal·lació de fotografia i so és un homenatge a la gent gran i a la saviesa culinària que tenen de tota la seva llarga i rica experiència vital. Els visitants es podran submergir en una experiència sensorial única que combina imatges commovedores i testimonis en àudio de la nostra gent gran on comparteixen els seus secrets culinaris i records associats al menjar.
Cada fotografia retrata una persona diferent amb els ingredients, utensilis i plats que evoquen les seves pròpies experiències culinàries.
Record barrejats i cuinats a foc lent, potser amb els sons de les cuines, els de l’espurneig de la ceba a la paella, els d’una batedora o fins i tot els de les converses paral·leles. Hi seran presents mentre gaudim escoltant les veus de cada protagonista a l’àudio.
Els visitants podran recórrer tota la instal·lació i aturar-se a cada punt, per escoltar les històries personals que s’amaguen darrere de cada recepta, els consells culinaris que s’han transmès de generació en generació i les històries que envolten la passió per la cuina i el menjar dels nostre protagonistes.
La instal·lació “SABORS D’UNA VIDA” no només posa en valor el coneixement i saviesa de la nostra gent gran, destacant la cuina com un art i un llegat cultural, sinó que també ofereix una oportunitat única per reflexionar sobre el menjar com a font d’identitat, connexió i comunitat.

LA VIE EN ROSE

Cia Mar Gómez
Interpretació: Mar Gómez i Xavier Martínez
Direcció artística: Mar Gómez
Direcció coreogràfica: Mar Gómez i Xavier Martínez

Disseny escenografia i vestuari: Cia Mar Gómez
Disseny il·luminació: Jaume Ortiz
Producció executiva: Marta Riera
Suport a la gestió i distribució: Carlota Mas Vidal

Hi ha una cosa encara més apassionant que contemplar com es construeix una perfecta història d’amor: veure des de lluny com aquesta s’enfonsa de la manera més grotesca i atroç. D’això ens encarregarem a “La vie en rose”, buscant aquest somriure una mica malvat (tot i que inofensiu) que tots portem a dins.
Amb humor i una mirada cinematogràfica aquesta obra de dansa teatre que hibrida el teatre gestual, la dansa i el clown ens portarà a conèixer el camí des del cim de l’èxit al clamorós fracàs d’una perfecta parella d’enamorats a qui l’avarícia enverinarà fins als punts més insospitats.
Per aconseguir una estrepitosa caiguda primer s’ha de pujar fins al punt més alt. A ‘La vie en rose’ es planteja una historia de devastació, una batalla aferrissada entre dos personatges que competiran per aniquilar-se entre ells.