I malgrat tot, ja és primavera.
Cantem a la primavera
Possiblement és per Pasqua, amb el naixement de l'any natural, on és manifesta de manera més gran la barreja del fet religiós amb el profà. Difícil d'entendre tot plegat per aquells que, volen trobar sentit a moltes de les coses que fem cíclicament, que celebrem comunitàriament, ho miren des d'una sola dels vessants que s'hi donen religiosa i/o cultural.
En uns moments, com diu l’Albert Homs avui al diari, on la religió ha perdut, afortunadament, la incidència col·lectiva que havia tingut a la nostra societat. De la mateixa manera que no creiem en què tot el que ens està passant, sigui un càstig diví per haver fet alguna cosa malament, tampoc podem pensar que tot allò que fem estigui deslliurat del fet religiós en el que hem estat diguem-ne educats.
Som part d’una comunitat i aquesta no s’ha fet ni en un cap de setmana, ni durant el confinament en el qual estem sinó que ve d’un llarg recorregut i esperem i treballem perquè tingui un llarg camí per recórrer. I en aquest ser i estar comú hem anat determinant moltes coses i entre aquestes el calendari comunal de festes i costums.
El GER des dels seus inicis, com a col·lectiu, com entitat va voler participar activament d’aquest calendari comunal malgrat la cristianització del mateix i tot i la voluntat laïcista de l’entitat. No participar-hi haguera significat viure al marge de la nostra comunitat, hagués significat renunciar a retornar el nom de cada cosa. Cantem a la primavera, cantem a l’allargament del dia, el despertar de les plantes, els animals, les flors i a l’amor.
Com diu el poeta…
Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltes escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble
Aquestes caramelles han sigut possibles gràcies a la participació de:
Alexandra Sebastián
Dolors Guirado
Magda Torrents
Joan Galofre
Ricard Cuadras
Pere Garriga
Joana Molina
Rosa Fernandez
Joan Pascual
Francesca Ros
Jordi Albà
Quima Albalate
Montserrat Garriga
Merce Garriga
Carla Molinari
Manel Botella
Asuncio Marcer
Fina Ruiz
Anton Garriga
Oriol Marti
Anna Garravé
Magí Planas
Maria Marcè
Pilar Gabaldà
Joan Garriga
Xavier Garriga
Joan Pascual Ros
Sandra Val
Mònica Rovira
Rosa Milà
Madgadelena Rafel
Josep Garriga
Txus Guiu
Conxi Cantero
Xavier Lacort
Irene Galofrè
Fina Fuster
Núria Carnicer
Alba Garriga
Sergi Garcia
Marta Sala
Júlia Carmona Sala
Merce Rovira Sala
Maite
Teresa Tort
Toni Domingo
Montserrat Marcer
Alpe
Anton Molina
Jaume Trenzano
Pere Aviles
Ferran Sanchez
Estefania Rodríguez
Marta Gabaldà
Joan Torrents
Jordina Torrents
Bernat Torrents
Bru Corpas
Gina Corpas
Ernest Pomares
Mònica
Mercè Giralt
Dolors
Llucià
Ricard Fuentelsaz del Rio
Sílvia Cester
Guardiola
Els noms apareixen per ordre d’aparició en el vídeo.