Dues pandèmies ens han volgut arrebatar els carrers i robar la vida. Mentre una ens ha obligat al confinament per no engreixar-la més i fer-la encara més gran. L’altra, instal·lada com sempre en les velles maneres de les normes i lleis, a manera militar ens marcava els límits de les nostres anades i vingudes.

Controlada la primera, gràcies a una responsabilitat compartida i comunitària i a uns serveis sanitaris d’excel·lència malgrat les retallades, ens cal lluitar contra la segona. La que pretén relegar-nos de l’espai públic, la que li agrada preguntar: que hi feu aquí?

Que, que fem aquí? Doncs, viure xiquet, viure!! Viure la vida.
Aquest do que ens ha estat regalat i que hem de saber cuidar. I que tant costa d’exercir quan la foscor del qui es creu senyor i amo de tot ens cau al damunt.

Viure la vida. Ocupar de nou carrers i places i manifestar-nos per saber que estem vius, i el que és millor que volem viure. Viure el plaer de la paraula, la recreació del gest, la complaença en la lectura, l’emoció de l’espectacle, el gust per la trobada, l’emoció davant la proposta o el deixar-se anar de la mà del so musical.

Nosaltres, des de l’entitat, hi ajudarem amb cadascun dels actes organitzats que trobareu en aquest programa de tardor. Però, no ens enganyem, sense tu els actes solament són anunciats en un paper.

Com escriu el poeta i recull el cantautor

Ah, joves llavis desclosos després de la foscor
Si sabíeu com l’alba ens ha trigat
Com és llarg d’esperar
Un alçament de llum en la tenebra