#PrimaveraGer

Mentre escrivim aquest editorial, encara és hivern. Últims dies de fred on ja anhelem la primavera. Estació de colors, flors i vida però també, especialment, la primavera és cultura. Cultura quan carrers i places s’omplen de llibres, de poesia, de lletres i de música.

Diuen que llegir és viure dues vegades, potser sí, no ho sabem, però estem convençudes que estimem tant la vida que la fem nostra moltes vegades. Per això ens emocionem quan canto jo i la muntanya balla i volem aprendre a parlar amb les plantes. Quan descobrim que les fades i les bruixes s’estimen i que han canviat entre elles escombres i varetes, aleshores, amor a la brega!

Compartim l’alegria de cada petita editorial que comença i es consolida, de cada llibreria i biblioteca que obre portes en algun poble o ciutat del món. Perquè ja n’han tancat masses, perquè no hi ha millor lloc on perdre’s, on tastar els llibres, on olorar-los. Capbussar-nos en la bellesa de Permagel o abraçar la tendresa del teu nom, Olga.

Aquest editorial és un recull de títols, protagonistes i breus fragments, a vegades versionats, d’alguns dels llibres i autors que més estimem. En falten molts, no hi cabien pas tots; alhora que esperem descobrir-ne molts més. Ordenats per ordre d’aparició: Montserrat Abelló, Irene Solà, Marta Orriols, Maria Mercè Marçal, Blanca Llum, Eva Baltasar, Josep M.Espinàs, Ovidi Montllor, Feliu Ventura, Marta Rojals,Vicent Andrès Estellés, David Palau, Gemma Ruiz, Guillem d’Efak, Manuel de Pedrolo i Núria Cadenes.

Sant Jordi és, malgrat tot, llengua. Gent a qui li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català perquè li agrada que es parle, s’escriga o es pense. Senzillament. Català amb diferents accents, en vers i en prosa, català convivint als carrers amb més de 300 llengües. Un idioma no és problema, ni és excusa, ni és coartada del poder. En els llibres hem après paraules i matisos, maneres de dir el que sentim, el que vivim. I així, enamorant-nos del parlar de l’Èlia, ens hem acabat enamorant del Delta.

Els llibres són consignes que circulen secretament de mà en mà, per tot el poble, com una rosa de paper. Papers on hem trobat espurnes per encendre consciències, llibres per conèixer el passat i textos per qüestionar el present. Que el món és partit per dos se sap al néixer. Rics i pobres. Ningú es confon. I feta queda la ratlla. Però en els llibres hem trobat com lluitar-lo, conscients que no som nins de mel i sucre i ens sabem governar, protestarem fins i tot quan no serveixi de res. Perquè la lluita continua, per tu Guillem.